Pronúncia: dezakɔʀde
-
verb transitiu
- infreqüent desacordar.
-
música [un instrument]
desafinar, destrempar.
• [deux instruments, deux voix] desacordar. - figuradament [rompre l’accord, l’harmonie] descompassar. verb pronominal
- infreqüent [personnes] desavenir-se.
-
música [un instrument]
desafinar-se, destrempar-se.
• [deux instruments] desacordar-se. - figuradament [l’accord, l’harmonie] descompassar-se.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç