désarmer

Pronúncia: dezaʀme
    verb transitiu
  1. [une personne, un pays] desarmar.
  2. [un fusil, etc] descarregar.
  3. [une mine] desarmar, desactivar.
  4. [un navire] desarmar.
  5. figuradament desarmar. Son sourire me désarma, el seu somriure em va desarmar.
  6. verb intransitiu
  7. [pays] desarmar-se pron.
  8. figuradament afluixar, cedir.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç