désavouer

Pronúncia: dezavwe
    verb transitiu
  1. no reconèixer com a seu, renegar. Elle désavouait le livre qu’elle venait d’écrire, no reconeixia com a seu (o renegava) el llibre que acabava d’escriure.
  2. [la paternité] negar, no reconèixer (com a fill -a).
  3. [rétracter] desdir-se pron, desaprovar, retractar-se pron. Elle désavouait les propos qu’elle avait tenus, es desdeia de les afirmacions que havia mantingut.
  4. [refuser] rebutjar, no acceptar, repudiar. Elle a désavoué ses collaborateurs, ha rebutjat els seus col·laboradors.
  5. desautoritzar, desapoderar. Le premier ministre a désavoué l’ambassadeur, el primer ministre ha desautoritzat l’ambaixador.
  6. desaprovar, condemnar, reprovar, blasmar. Il a désavoué ma conduite, ha desaprovat la meva conducta.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç