désenfler

Pronúncia: dezɑ̃fle
    verb transitiu
  1. desinflar. Désenfler un genou foulé, desinflar un genoll desllorigat.
    2. verb intransitiu
  2. desinflar-se pron. Sa main commence à désenfler, la mà se li començà a desinflar.
    3. verb pronominal
  3. desinflar-se. Son visage s’est désenflé, la cara se li va desinflar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç