désespérer

Pronúncia: dezɛspeʀe
    verb intransitiu
  1. desesperar, desesperançar.
  2. désespérer que literàriament perdre l’esperança que.
  3. verb transitiu indirecte
  4. [de] desesperançar de, desesperar de.
  5. verb transitiu i pronominal
  6. desesperar(-se).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç