déshonorer

Pronúncia: dezɔnɔʀe
    verb transitiu
  1. [diffamer] deshonorar, deshonrar, difamar.
  2. antigament [une femme] deshonrar.
  3. literàriament [dégrader] deshonrar, degradar, espatllar.
  4. déshonorer son mari enganyar el marit.
  5. se croire déshonoré de faire qqch considerar deshonrós (o una deshonra).
    6. verb pronominal
  6. perdre l’honor.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç