désirer

Pronúncia: deziʀe
    verb transitiu
  1. desitjar. Elle désirait arriver tôt chez elle, desitjava arribar d’hora a casa. Que désirez-vous, Monsieur ?, que desitja, senyor? Elle ne désirait point son mari, ja no desitjava el seu marit.
  2. [avoir envie de] desitjar, tenir ganes de. Je désire lui parler, tinc ganes de parlar amb ella.
  3. [aspirer à] anhelar, delejar, tenir afany de, desitjar. Elle désirait vivre dans un monde plus juste, anhelava (o desitjava) viure en un món més just. Il désirait le pouvoir, tenia afany de poder.
  4. cœur qui soupire n’a pas ce qu’il désire qui tot ho vol tot ho perd.
    • aviat és dit (o una cosa és dir i l’altra és fer).
  5. désirer de antigament i literàriament desitjar.
  6. laisser à désirer deixar a desitjar. Ses manières laissaient beaucoup à désirer, les seves maneres deixaven molt a desitjar.
  7. Madame, Monsieur désire ? què desitja la senyora, el senyor?
  8. se faire désirer familiarment ésser car -a de veure. À demain, et ne vous faites pas trop désirer, fins demà, i vejam si no sou tan cars de veure .
    familiarment fer-se desitjar (o esperar). Il se fait toujours désirer, sempre es fa desitjar (o esperar).
  9. vous désirez ? què desitja? (o desitgeu?)



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç