Pronúncia: deziʀe
-
verb transitiu
- desitjar. Elle désirait arriver tôt chez elle, desitjava arribar d’hora a casa. Que désirez-vous, Monsieur ?, que desitja, senyor? Elle ne désirait point son mari, ja no desitjava el seu marit.
- [avoir envie de] desitjar, tenir ganes de. Je désire lui parler, tinc ganes de parlar amb ella.
- [aspirer à] anhelar, delejar, tenir afany de, desitjar. Elle désirait vivre dans un monde plus juste, anhelava (o desitjava) viure en un món més just. Il désirait le pouvoir, tenia afany de poder.
-
cœur qui soupire n’a pas ce qu’il désire
qui tot ho vol tot ho perd.
• aviat és dit (o una cosa és dir i l’altra és fer). - désirer de antigament i literàriament desitjar.
- laisser à désirer deixar a desitjar. Ses manières laissaient beaucoup à désirer, les seves maneres deixaven molt a desitjar.
- Madame, Monsieur désire ? què desitja la senyora, el senyor?
-
se faire désirer
familiarment
ésser car -a de veure.
À demain, et ne vous faites pas trop désirer, fins demà, i vejam si no sou tan cars de veure .
• familiarment fer-se desitjar (o esperar). Il se fait toujours désirer, sempre es fa desitjar (o esperar). - vous désirez ? què desitja? (o desitgeu?)
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç