Pronúncia: deseʀe
-
verb transitiu
- [relâcher ce qui était serré] afluixar, descenyir.
- afluixar. Desserrer une vis, afluixar un caragol.
- [cesser d’être tassé] desatapeir.
- desserrer les cordons de sa bourse figuradament afluixar la mosca.
- desserrer les dents (ou les lèvres) obrir la (o badar) boca (o parlar).
- ne pas desserrer les dents no obrir la boca (o els llavis, o no badar boca). verb pronominal
- afluixar-se.
- l’étau se desserre figuradament han afluixat les pressions.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç