détour

Pronúncia: detuʀ
    masculí
  1. [courbe, tournant] revolt, giragonsa f giravolta f retomb, recolzada f, recolze. Au détour du chemin, en un revolt (o giragonsa) del camí.
  2. [chemin non direct] marrada f, torta f.
  3. [déviation] desviació f. Détour obligatoire, desviació obligatòria.
  4. figuradament racó. Les détours de l’âme, els racons de l’ànima .
    • [faux-fuyant] excusa f, subterfugi.
  5. au détour d’une phrase, d’une conversation en el moment (o en ocasió) d’una frase, d’una conversa.
  6. ça vaut le détour això és interessant (o val [ o paga] la pena).
  7. faire un détour fer marrada (o una torta).
  8. sans détour sense embuts (o clar i net).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç