détourner

Pronúncia: detuʀne
    verb transitiu
  1. [changer la direction] desviar. Détourner qqn de son chemin, desviar algú del camí.
  2. [un avion, etc] desviar, segrestar.
  3. [la tête, les yeux, etc] girar, tombar.
  4. economia malversar, desviar.
  5. figuradament [dévier] desviar. Détourner la conversation, les soupçons, desviar la conversa, les sospites .
    1. [corrompre, pervertir] desencaminar, foraviar.
    2. [déranger] distreure, torbar. Malgré leurs cris, les enfants ne réussissaient pas à le détourner de son travail, malgrat els crits dels infants no aconseguien de torbar-lo de la feina.
    3. [dissuader] dissuadir, treure del cap. Ils l’ont détourné du projet, li han tret del cap el projecte.
  6. [le sens d’un texte] modificar (o canviar, o alterar, o desnaturalitzar).
  7. détourner qqch de son usage utilitzar una cosa de manera inadequada (o viciar l’ús d’una cosa).
  8. détourner qqn de son but figuradament desviar (o distreure) algú del seu objectiu.
  9. détourner qqn du droit chemin pròpiament i figuradament desviar algú del camí (dret) (o desencaminar, o foraviar).
    10. verb pronominal
  10. desviar-se. La rivière se détourne de son cours, el riu es desvia del seu curs.
  11. [les yeux, la tête, etc] girar-se, tombar-se. Elle s’était détournée pour pleurer, s’havia tombat per plorar.
  12. figuradament [changer l’orientation] desviar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç