détraquer

Pronúncia: detʀake
    verb transitiu
  1. [abîmer] espatllar, fer malbé, malmenar.
  2. figuradament i familiarment trastornar, pertorbar, neguitejar.
    3. verb pronominal
  3. espatllar-se, fer-se malbé, malmenar-se. La machine se détraque souvent, la màquina s’espatlla sovint.
  4. [la santé, l’estomac, les nerfs, le temps] espatllar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç