dette

Pronúncia: dɛt
    femení
  1. pròpiament i figuradament deute m. Avoir des dettes, tenir deutes. Être en dette avec qqn, tenir un deute amb algú. Payer, régler une dette, pagar un deute. Avoir une dette envers ses parents, tenir un (o estar en) deute amb els seus pares.
  2. dette externe deute exterior.
  3. dette flottante deute flotant.
  4. dette perpétuelle deute perpetu.
  5. dette publique (ou de l’État) deute públic (o de l’Estat).
  6. payer sa dette à la justice, à la société figuradament pagar el seu deute a la justícia, a la societat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç