devancer

Pronúncia: d(ə)vɑ̃se
    verb transitiu
  1. [dépasser] surpassar, avançar, passar al davant, davantejar. Il a devancé les autres élèves, ha avançat els altres alumnes.
  2. [aller au devant de] avançar, anticipar. Devancer la date d’un paiement, avançar la data d’un pagament.
  3. [prévenir] avançar-se pron, anticipar-se pron. Devancer ses désirs, avançar-se als seus desitjos.
  4. [anticiper] avançar-se pron, anticipar-se pron. Elle a devancé son époque, es va avançar a la seva època.
  5. devancer l’appel ciències militars presentar-se voluntari (o anticipar-se a la crida) [al servei militar].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç