dévier

Pronúncia: devje
    verb intransitiu
  1. pròpiament i figuradament desviar-se pron. Dévier de son chemin, desviar-se del seu camí. Il ne dévie jamais de ses principes, no es desvia mai dels seus principis.
    2. verb transitiu
  2. desviar. L’agent a dévié la circulation, el guàrdia ha desviat el trànsit.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç