Pronúncia: d(ə)vine
-
verb transitiu
- endevinar. Deviner les intentions de qqn, endevinar les intencions d’algú. Devine qui viendra déjeuner demain, endevina qui vindrà a dinar demà.
- endevinar, encertar. J’ai deviné la solution, vaig encertar la solució.
- imaginar. Vous devinez le reste, imagineu la resta.
- figuradament i literàriament descobrir, captar, clissar fam. Ton père me devina au premier coup d’œil, el teu pare em va descobrir al primer cop d’ull.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç