Pronúncia: devosjɔ̃
-
femení
- pròpiament i figuradament devoció. Il écoutait le prêtre avec dévotion, escoltava el capellà amb devoció. Elle avait une véritable dévotion pour son frère aîné, tenia una veritable devoció pel seu germà gran.
- être à la dévotion de qqn estar a la disposició d’algú.
- faire ses dévotions fer les seves devocions.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç