dicter

Pronúncia: dikte
    verb transitiu
  1. dictar. Dicter une lettre, dictar una carta.
  2. figuradament dictar. C’est la peur qui vous a dicté ces paroles, és la por, que us ha dictat aquestes paraules .
    • dictar, imposar. Dicter la paix, dictar la pau.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç