didyme

Pronúncia: didim
    adjectiu i masculí
  1. antigament botànica dídim -a.
    2. masculí
  2. química didimi.
  3. Didyme l’Aveugle [avec majuscule] història i cristianisme Dídim el Cec.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç