dîner

Pronúncia: dine
    verb intransitiu
  1. sopar. Aujourd’hui on va dîner de bonne heure, avui soparem d’hora. Dîner en ville, sopar fora.
  2. antigament i regionalisme dinar.
  3. dîner par cœur quedar-se sense sopar.
  4. qui dort dîne dormir fa oblidar la gana.
  5. masculí
  6. sopar. Il est déjà l’heure du dîner, ja és (l’) hora del (o de) sopar. Le dîner vous attend, el sopar és a taula.
  7. antigament i regionalisme dinar.
  8. dîner aux chandelles sopar amb espelmes.
  9. dîner-débat sopar-debat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç