Pronúncia: dine
-
verb intransitiu
- sopar. Aujourd’hui on va dîner de bonne heure, avui soparem d’hora. Dîner en ville, sopar fora.
- antigament i regionalisme dinar.
- dîner par cœur quedar-se sense sopar.
- qui dort dîne dormir fa oblidar la gana. masculí
- sopar. Il est déjà l’heure du dîner, ja és (l’) hora del (o de) sopar. Le dîner vous attend, el sopar és a taula.
- antigament i regionalisme dinar.
- dîner aux chandelles sopar amb espelmes.
- dîner-débat sopar-debat.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç