Pronúncia: diskgʀɑs
-
femení
- antigament [perte de la faveur] desgràcia.
- [état d’une personne disgraciée] desgràcia. Être (ou tomber) en disgrâce, caure en desgràcia.
- antigament [infortune] desgràcia, infortuni m, mala sort.
- literàriament [manque de grâce] manca de gràcia, poca gràcia.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç