Pronúncia: disgʀasje
-
adjectiu i masculí i femení
- que ha caigut en desgràcia, destituït -ïda, desfavorit -ida, desafavorit -ida. Un ambassadeur disgracié, un ambaixador que ha caigut en desgràcia (o destituït).
- figuradament que és poc afavorit -ida, que és desfavorit -ida (o desafavorit -ida). Être disgracié par la nature, ésser poc afavorit per la natura.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç