disjoncter

Pronúncia: disʒɔ̃kte
    verb transitiu
  1. electricitat desconnectar.
  2. verb intransitiu
  3. familiarment saltar, desconnectar-se pron (un disjuntor).
  4. figuradament [perdre le contact avec la réalité] desconnectar.
  5. être disjoncté -ée figuradament estar trastocat -ada (o no tocar-hi).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç