disloquer

Pronúncia: dislɔke
    verb transitiu
  1. medicina dislocar, desllorigar, desconjuntar.
  2. desmanegar, desballestar. Le coup qu’il a donné a disloqué le meuble, el cop que ha donat ha desmanegat el moble.
    3. verb pronominal
  3. medicina dislocar-se, desllorigar-se, desconjuntar-se.
  4. desmanegar-se, desballestar-se.
  5. figuradament [un cortège] dispersar-se.
    • dislocar-se, desmembrar-se, disgregar-se, dissoldre’s.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç