disputer

Pronúncia: dispyte
    verb transitiu indirecte
  1. antigament i literàriament [sur, de] disputar, discutir.
    2. verb transitiu
  2. literàriament [rivaliser de] rivalitzar intr. Il le dispute en mérite, rivalitza amb ell en mèrits.
  3. disputar. Disputer un travail à qqn, disputar una feina a algú.
  4. esports [un match] disputar.
  5. familiarment i antigament [réprimander] renyar.
    6. verb pronominal
  6. barallar-se, disputar-se. Il se dispute toujours avec son frère, sempre es baralla amb el seu germà. Il se disputent le pouvoir, es disputen el poder.
  7. esports disputar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç