distinct
| -incte

Pronúncia: distɛ̃(kt)-ɛ̃kt
    adjectiu
  1. [qui ne se confond pas] distint -a. Il avait des idées claires et distinctes, tenia unes idees clares i distintes.
  2. diferent.
  3. [qui se perçoit nettement] (molt) clar -a, distint -a, nítid -a, precís -isa. Elle avait parlé d’une voix distincte, havia parlat amb (una) veu (molt) clara.
  4. [autre, différent] diferent, altre -a, distint -a. Ce problème est bien distinct, aquest problema és ben diferent, és tota una altra cosa.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç