dit
| dite

Pronúncia: di dit
    adjectiu
  1. dit -a, anomenat -ada. Jacques I, dit le Conquérant, Jaume I, anomenat el Conqueridor.
  2. convingut -uda. À l’heure dite, a l’hora convinguda.
  3. dudit del dit -de la dita (o de l’esmentat -ada). Dudit terrain, del dit terreny.
  4. ledit -ladite -lesdits -lesdites el (la, els, les) dit (-a, -s, -es) (o l’esmentat -ada -els (les) esmentats -ades). La dite propriété, la dita (o l’esmentada) propietat (o la propietat esmentada).
  5. lieu dit lieudit.
    6. masculí
  6. dita f sentència f màxima f.
  7. avoir son dit et son dédit no tenir paraula.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç