Pronúncia: do
-
masculí
- anatomia esquena f, dors infr. Avoir mal au dos, tenir mal a l’esquena. Être large de dos, tenir l’esquena ampla (o ésser ample d’espatlles).
- [de la main, d’une feuille, d’un vêtement] dors, revers. Voir au dos, vegeu al dors.
- [du pied] dors.
- [du nez] pont.
- [d’un livre] llom, esquena f.
- [d’une chaise] respatller.
- [d’un couteau] esquena f, cas, planell.
- [d’un peigne] esquena f.
- [d’une cuillère, d’une fourchette] vora f, cantell.
- à dos a l’esquena (o darrere, o al damunt). Avoir l’ennemi à dos, tenir l’enemic al damunt.
- à dos de a cavall de (o a llom de).
- agir dans le dos de qqn figuradament actuar a l’esquena (o d’amagat) d’algú.
- au dos a l’esquena. Partir (le) sac au dos, marxar amb una motxilla a l’esquena.
- avoir bon dos figuradament carregar-se-la sempre. Elle a bon dos, sempre se la carrega.
- avoir le dos large [reprocher] tenir bona esquena (o l’esquena grossa).
- casser du sucre sur le dos de qqn figuradament retallar (o repassar, o criticar, o malparlar, o dir penjaments) d’algú.
-
courber le dos
corbar l’esquena.
• figuradament abaixar (o acotar) el cap. - dans le dos per darrere (o a l’esquena). Tirer dans le dos, disparar a l’esquena.
- de dos d’esquena. C’est lui, vu de dos, és ell vist d’esquena.
- dos à dos [deux personnes] d’esquena.
- dos droit, voûté esquena dreta, corbada.
- en avoir plein le dos figuradament i familiarment estar-ne fins al capdamunt (o tip -a, o fart -a, o tenir-ne el bot ple, o estar entre l’espasa i la paret, o estar aculat -ada).
- en dos d’âne en esquena d’ase.
- être le dos au mur figuradament estar acorralat -ada.
- être (toujours) sur le dos de qqn figuradament i familiarment estar contínuament a sobre d’algú.
-
faire le gros dos
[un chat]
estarrufar-se.
• figuradament [une personne] estarrufar-se (o envanir-se). - faire qqch derrière le dos de qqn figuradament fer alguna cosa a l’esquena d’algú (o d’amagat d’algú).
- jeter un vêtement sur son dos posar-se un vestit a les espatlles.
- mettre qqch sur le dos de qqn figuradament carregar (o encolomar) alguna cosa a algú.
- n’avoir rien à se mettre sur le dos no tenir res per posar-se.
- passer la main dans le dos à qqn figuradament passar la mà per (o donar cops a) l’esquena a algú.
- renvoyer dos à dos figuradament [deux adversaires] no prendre partit.
- sac à dos motxilla.
- se mettre qqn à dos figuradament enemistar-se amb algú (o posar-se algú d’esquena, o en contra, o girar-se algú en contra).
-
sur le dos
d’esquena (o de sobines infr).
Se coucher sur le dos, estirar-se d’esquena a terra (o dormir [o jeure] d’esquena) .
• a coll (o a l’esquena). Un colis sur le dos, un paquet a coll (a l’esquena). - tomber sur le dos caure d’esquena (o caure de clatell, o caure de memòria).
- tomber sur le dos de qqn llançar-se damunt d’algú (o atacar algú per l’esquena).
-
tourner le dos
[à qqch, à qqn]
estar (o girar-se, o posar-se) d’esquena.
Ce n’est pas correct de tourner le dos au public, no és correcte estar d’esquena al públic .
- figuradament [à qqch] deixar darrere (o enrere). En s’éloignant, il tourna le dos au village, en allunyar-se deixà el poble enrere.
- [à qqn; échapper à un entretien] fer el salt.
- [à qqn; abandonner, dédaigner] girar l’esquena (o deixar de banda, o desentendre’s).
- un dos-nu un vestit escotat de l’esquena.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç