Pronúncia: duble
-
verb transitiu
- doblar, duplicar. Il est très riche, il a doublé sa fortune, és molt ric, ha doblat la seva fortuna.
- fer dos cops, repetir. Elle a doublé quelques mots, ha repetit algunes paraules.
- jocs d’entreteniment doblar. Elle avait doublé la mise, havia doblat l’aposta.
- [garnir intérieurement] folrar.
- figuradament [redoubler] redoblar, augmentar, acréixer, incrementar. La curiosité venait doubler l’intérêt qu’elle lui portait, la curiositat redoblava l’interès que sentia per ella.
- cinematografia doblar.
- teatre [un acteur] suplir.
- esports portar una volta d’avantatge, passar, avançar.
- marina, marítim [dépasser en contournant] doblar.
- [dépasser sur une même voie] passar, avançar.
-
figuradament
passar de la ratlla.
• familiarment aixecar la camisa a, aprofitar-se pron de. - défense de doubler prohibit avançar.
- doubler le pas doblar el pas.
- doubler un cordage doblar una corda.
- doubler une classe Bèlgica antigament i regionalisme repetir una assignatura. verb intransitiu
- doblar, duplicar-se pron. verb pronominal
- [de] anar acompanyat -ada de, fer-se acompanyar per. Son sourire s’était doublé d’un regard moqueur, el seu somriure anava acompanyat d’una mirada mofeta.
- ésser alhora. L’écrivain s’était doublé d’un excellent orateur, l’escriptor era alhora un excel·lent orador.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç