douter

verb transitiu indirecte
1. dubtar. Je doute qu’il accepte, dubto que accepti. Elle doute de l’authenticité de cette nouvelle, dubta de l’autenticitat d’aquesta notícia.
2. no fiar-se pron, no refiar-se pron. Je doute de sa parole, no em fio de la seva paraula.
3. à n’en pas douter per no dubtar-ne (o que no té dubte).
4. il ne doute de rien irònicament no hi ha res que l’aturi (o és un pocavergonya).
5. ne douter de rien no tenir por de res (o estar molt segur d’ell mateix).
verb pronominal
6. [de] sospitar intr de, desconfiar intr de, no fiar-se de, no refiar-se de. Elle ne se doutait de rien, no sospitava res.
7. s’en douter imaginar-s’ho, suposar-ho, pensar-s’ho. Je m’en doutais, m’ho imaginava (o ho suposava, o m’ho pensava).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç