dresser

Pronúncia: dʀese
    verb transitiu
  1. dreçar, alçar, aixecar. Dresser la tête, alçar el cap. Dresser les oreilles, dreçar les orelles.
  2. [planter] dreçar, alçar, aixecar. Dresser un mât, dreçar un pal.
  3. [ériger] dreçar, alçar, aixecar, erigir. Dresser un monument, erigir un monument.
  4. muntar, parar, alçar, aixecar. Dresser la tente, muntar la tenda.
  5. fer, preparar. Dresser un bûcher, fer una foguera.
  6. parar. Dresser un lit, la table, une embûche (ou un piège), parar un llit, la taula, una trampa.
  7. estendre, llevar, aixecar. Dresser un acte, aixecar acta. Dresser un contrat, estendre un contracte.
  8. aixecar. Dresser une carte, un inventaire, aixecar un mapa, un inventari.
  9. tecnologia adreçar, aplanar, allisar. Dresser une planche, adreçar una planxa. Dresser une pierre, allisar una pedra.
  10. antigament [une personne] alliçonar, ensinistrar.
  11. familiarment adreçar. Je vais te dresser !, ja t’adreçaré!
  12. [un animal] ensinistrar, domar, aregar. Dresser un animal à la charrue, aregar un animal.
  13. figuradament alçar, enfrontar. Dresser une personne contre une autre, alçar una persona contra una altra (o enfrontar una persona amb una altra).
  14. dresser l’oreille figuradament dreçar l’orella (o les orelles, o parar l’orella [ o les orelles], o parar atenció).
  15. dresser ses batteries figuradament preparar l’artilleria.
  16. dresser un plat preparar (o amanir, o aparellar) un plat.
    17. verb pronominal
  17. dreçar-se, alçar-se, aixecar-se. Les Pyrénées se dressaient à l’horizon, els Pirineus s’alçaven a l’horitzó.
  18. [des animaux] ensinistrar-se, domar-se.
  19. figuradament [s’opposer] alçar-se, aixecar-se. Se dresser contre le dictateur, alçar-se contra el dictador.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç