drôle

Pronúncia: dʀol
    adjectiu i masculí i femení
  1. que fa riure, faceciós -osa, graciós -osa. Une histoire très drôle, una història molt graciosa.
  2. [amusant] divertit -ida.
  3. familiarment ridícul -a, còmic -a, estrafolari -ària, estrambòtic -a.
  4. figuradament estrany -a, curiós -osa. C’est drôle que tu n’aies pas pensé à nous téléphoner, és curiós que no hagis pensat a telefonar-nos. Je me sens un peu drôle, em sento una mica estrany.
  5. ce n’est pas drôle no és divertit -ida (o no és graciós -osa, o no fa riure [ o gràcia]).
  6. c’est drôle ! quina gràcia! (o fa gràcia!)
  7. c’est d’un drôle ! és tan divertit!
  8. c’est un drôle familiarment [une curieuse personne] és un número.
  9. en faire voir de drôles [à qqn] fer-ne veure de tots colors (a algú).
  10. en voir de drôles veure’n de ben estranyes (o veure’n de tots colors).
  11. la drôle de guerre l’estranya guerra [la primera fase de la guerra del 1939-45].
  12. mauvais drôle pobre desgraciat.
  13. tu es drôle ! sí que em fas riure!, no em facis riure!
  14. un drôle de... un -a... estrany -a (o curiós -osa, o divertit -ida) Une drôle d’idée, una idea ben estranya (o estrafolària). Un drôle de personnage, un personatge curiós .
    familiarment figuradament bo bona (o galdós -osa iròn, o molt -a, o que déu-n’hi-do). Il faut une drôle de patience pour supporter tout ça, s’ha de tenir molta paciència per a suportar tot això. Jacques a un drôle de caractère !, en Jaume té un caràcter (o un geni) que déu-n’hi-do!
  15. masculí
  16. antigament bergant, brètol, pillet, desgraciat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç