Pronúncia: dʀol
-
adjectiu i masculí i femení
- que fa riure, faceciós -osa, graciós -osa. Une histoire très drôle, una història molt graciosa.
- [amusant] divertit -ida.
- familiarment ridícul -a, còmic -a, estrafolari -ària, estrambòtic -a.
- figuradament estrany -a, curiós -osa. C’est drôle que tu n’aies pas pensé à nous téléphoner, és curiós que no hagis pensat a telefonar-nos. Je me sens un peu drôle, em sento una mica estrany.
- ce n’est pas drôle no és divertit -ida (o no és graciós -osa, o no fa riure [ o gràcia]).
- c’est drôle ! quina gràcia! (o fa gràcia!)
- c’est d’un drôle ! és tan divertit!
- c’est un drôle familiarment [une curieuse personne] és un número.
- en faire voir de drôles [à qqn] fer-ne veure de tots colors (a algú).
- en voir de drôles veure’n de ben estranyes (o veure’n de tots colors).
- la drôle de guerre l’estranya guerra [la primera fase de la guerra del 1939-45].
- mauvais drôle pobre desgraciat.
- tu es drôle ! sí que em fas riure!, no em facis riure!
-
un drôle de...
un -a... estrany -a (o curiós -osa, o divertit -ida)
Une drôle d’idée, una idea ben estranya (o estrafolària).
Un drôle de personnage, un personatge curiós .
• familiarment figuradament bo bona (o galdós -osa iròn, o molt -a, o que déu-n’hi-do). Il faut une drôle de patience pour supporter tout ça, s’ha de tenir molta paciència per a suportar tot això. Jacques a un drôle de caractère !, en Jaume té un caràcter (o un geni) que déu-n’hi-do!
masculí
- antigament bergant, brètol, pillet, desgraciat.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç