dû
| due

Pronúncia: dy
    adjectiu
  1. degut -uda. Une somme due, una quantitat deguda (o pendent). En port dû, a ports deguts.
  2. acte en (bonne et) due forme dret acta redactada correctament.
    3. masculí
  3. el que és degut. Payer son dû, pagar el que és degut (oel deute).
  4. à chacun (selon son) dû a cadascú segons les seves obres (o els seus mèrits).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç