duel
| duelle

Pronúncia: dɥɛl
    adjectiu
  1. gramàtica dual.
  2. infreqüent dualista, dualístic -a.
    3. masculí
  3. duel. Se battre en duel, batre’s en duel. Duel au pistolet, duel a pistola.
  4. gramàtica dual.
  5. figuradament competició f, combat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç