ébranler

Pronúncia: ebʀɑ̃le
    verb transitiu
  1. [mettre en branle] balancejar, brandar.
  2. [faire trembler] trontollar, fer trontollar, commoure, sotragar. L’explosion a ébranlé les vitres, l’explosió va fer trontollar els vidres.
  3. [affaiblir] escruixir, crebantar, escrebantar.
  4. figuradament [déstabiliser, saper] fer trontollar, fer vacil·lar, afeblir, soscavar.
    1. fer canviar d’opinió a, capgirar, somoure, sotragar, sotraguejar, sacsejar.
    2. [troubler] pertorbar, commoure, trastornar, trasbalsar.
    5. verb pronominal
  5. [démarrer] arrencar intr, posar-se en moviment. La diligence s’ébranla, la diligència es posà en moviment.
  6. [une cloche] brandar intr.
  7. figuradament estremir-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç