écarter

Pronúncia: ekaʀte
    verb transitiu
  1. [séparer] separar, obrir. Il écarta les rideaux, va obrir (va córrer) les cortines. Écarter les doigts, separar els dits. Écarter les jambes, separar (obrir) les cames (eixarrancar-se).
  2. [séparer en deux groupes, fendre] apartar. Il devait écarter la foule pour passer, havia d’apartar la gent per passar.
  3. [éloigner] separar, allunyar. Écarter une chaise du mur, separar una cadira de la paret.
  4. [repousser, chasser] fer fora, expulsar, apartar, allunyar. Il l’écarta d’un coup, amb un cop el va fer fora. Elle tâchait d’écarter les mouches, intentava allunyar (espantar) les mosques.
  5. [détourner, dévier] desviar, allunyar, apartar. Ce détour ne t’écartera pas beaucoup de la route, aquesta marrada no et desviarà gaire de la carretera. Certaines idées écartent le lecteur de la réalité, algunes idees allunyen el lector de la realitat.
  6. jocs d’entreteniment descartar.
  7. [courses landaises] provocar i apartar-se del toro.
  8. Quebec regionalisme perdre. Jean a écarté sa plume, Joan ha perdut la ploma.
  9. figuradament [éloigner de qqn] allunyar, apartar. La mère écarte tous les dangers de ses enfants, la mare allunya dels seus fills tots els perills .
    1. [rejeter] rebutjar, deixar de banda, bandejar.
    2. [détourner, dévier] desviar, allunyar, apartar.
  10. verb pronominal
  11. [s’ouvrir, se disperser] obrir-se, apartar-se. Les nuages s’écartent et laissent voir le soleil, els núvols s’obren i deixen veure el sol.
  12. [s’éloigner] allunyar-se, apartar-se.
  13. Quebec regionalisme [s’égarer] perdre’s.
  14. figuradament [se détourner] apartar-se. Il rejette tout ce qui s’écarte de ses idées, rebutja tot allò que s’aparta de les seves idees.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç