échapper

Pronúncia: eʃape
    verb intransitiu
  1. pròpiament i figuradament escapar-se pron. Ils ont échappé à une tempête, s’han escapat d’una tempesta. Le temps m’échappe, el temps se m’escapa.
  2. caure, escapar. Le pistolet lui échappa, li va caure la pistola.
  3. échapper à pròpiament i figuradament escapar-se (o salvar-se) de. Elle a échappé à la police, s’ha escapat de la policia. Ils ont échappé à l’impôt, s’han salvat dels impostos .
    1. [rester hors de portée] escapar a. Ils ont échappé à son influence, han escapat a la seva influència.
    2. figuradament no arribar a copsar (o a entendre). Le sens de ce mot m’échappe, no arribo a entendre el sentit d’aquesta paraula.
    3. [n’être pas perçu] passar desapercebut -uda. Cette allusion m’a échappé, aquesta al·lusió m’ha passat desapercebuda.
    4. [ne pas retenir dans sa mémoire] escapar-se a algú de la memòria (o no recordar). Ce nom m’échappe, no el recordo, aquest nom.
  4. échapper à la vue no poder ésser copsat -ada amb la vista.
  5. échapper au danger salvar-se del perill.
  6. laisser échapper pròpiament i figuradament deixar anar (o deixar caure, o deixar escapar).
    7. verb pronominal
  7. [s’enfuir] escapar-se.
  8. [s’esquiver] escapolir-se.
  9. [une odeur] sortir intr.
    10. verb transitiu
  10. antigament evitar.
  11. l’échapper belle escapar-se (o salvar-se) d’una i bona.
    • regionalisme perdre.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç