échoir

Pronúncia: eʃwaʀ
    verb intransitiu
  1. pròpiament i figuradament tocar, caure, tocar per sort.
  2. [en héritage, etc] pertocar, correspondre.
  3. [arriver à échéance] vèncer. Des intérêts à échoir le 20 juin, uns interessos que vencen el 20 de juny.
  4. s’il y échoit antigament dret si s’escau.
  5. terme échu a termini vençut. Payer terme échu, pagar a termini vençut.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç