éclaircir

Pronúncia: ekLɛʀsiʀ
    verb transitiu
  1. aclarir. Le soleil éclaircit les cheveux, el sol aclareix els cabells. S’éclaircir la voix, aclarir-se la veu. Éclaircir une futaie, aclarir una arbreda.
  2. figuradament aclarir, esclarir, escatir, dilucidar.
    • antigament [dissiper] aclarir, dissipar. Éclaircir les doutes, aclarir els dubtes.
    3. verb pronominal
  3. [le ciel] aclarir-se, esclarir-se, esclarissar-se, desennuvolar-se, desencapotar-se.
  4. [les cheveux, etc] aclarir-se.
  5. [la foule, etc] escampar-se, dispersar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç