éclairer

Pronúncia: ekleʀe
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament il·luminar, enllumenar infr. La lampe qui éclaire la chambre, el llum que il·lumina la cambra. En entendant ces mots, son visage s’éclaira, sentint aquestes paraules se li il·luminà el rostre.
  2. [par un éclairage public] enllumenar, il·luminar.
  3. donar llum a. La fenêtre qui éclaire le couloir, la finestra que dona llum al corredor.
  4. [qqn] fer llum a, fer claror a. Attends, je t’éclaire, espera’t que et faig llum.
  5. figuradament portar llum a, fer llum a, il·luminar, enllumenar ant. Cette étude a éclairé des aspects peu connus de sa vie, aquest estudi ha portat llum a aspectes poc coneguts de la seva vida .
    1. instruir, il·lustrar.
    2. espiar.
    3. guiar, dirigir. Le capitaine avait envoyé un peloton pour éclairer la marche, el capità havia enviat un escamot per a guiar la marxa.
    4. popularment pagar.
  6. éclairer le jeu jugar d’una manera clara.
  7. (ou éclairer le tapis) familiarment apostar.
    8. verb intransitiu
  8. [faire des éclairs] centellejar, guspirejar.
  9. fer llum, il·luminar, enllumenar infr.
    10. verb pronominal
  10. fer-se llum, il·luminar tr, veure-s’hi. Il a pris une lampe de poche pour s’éclairer dans le garage, va agafar una lot per a fer-se llum al garatge.
    11. verb impersonal
  11. antigament llampegar, llampeguejar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç