Pronúncia: ekla
-
masculí
-
tros, bocí, mica f, test, esquerda f infr, esquerdill infr.
Le verre s’est cassé en mille éclats, el got s’ha trencat en mil bocins .
• [de bois] estella f, ascla f. - [bruit violent et soudain] esclat, terrabastall, estrèpit, espetec.
- [clarté, brillant, scintillement] esclat, brillantor f, lluïssor f, resplendor f lit, fulgor m/f lit.
- esclat, vivor f, vivacitat f. L’éclat de son regard, l’esclat de la seva mirada. Une vie sans éclat, una vida apagada (sense pena ni glòria).
-
figuradament [splendeur, magnificence]
esclat, esplendor f.
L’éclat des fêtes du printemps, l’esplendor de les festes de primavera .
• [bruit, scandale] soroll. Son livre a fait un grand éclat, el seu llibre ha fet molt de soroll. - d’éclat notable (o destacable, o remarcable). Action, coup d’éclat, acció destacable, gesta, proesa.
- (ou éclat de bois) estella f.
- éclat de rire rialla f (o riallada f, o esclafit de riure).
- éclat de tonnerre tro (o espetec del tro).
- éclat de voix gran crit (o bram).
- éclat d’obus (ou de bombe) metralla f.
- faire un éclat fer soroll (o fer tro).
- voler en éclats fer-se miques (o esclatar en bocins).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç