éclater

Pronúncia: eklate
    verb intransitiu
  1. [se rompre avec violence] esclatar, petar, esberlar-se pron, esmicolar-se pron. La bombe a fait éclater les vitres, la bomba va fer esclatar els vidres.
  2. [exploser] esclatar, explotar, rebentar-se pron. Le pneu a éclaté, el pneumàtic s’ha rebentat.
  3. [s’ouvrir les bourgeons, les fruits] esclatar, obrir-se pron.
  4. [se diviser en parties] dividir-se pron, trencar-se pron.
  5. figuradament [se manifester tout à coup] esclatar. La guerre a éclaté, la guerra va esclatar .
    1. [qqn] esclatar, explotar, rebentar el bot infr, posar-se pron a. Elle éclata en sanglots, va esclatar en sanglots (es va posar a sanglotar, o a plorar).
    2. [briller, rayonner] brillar, resplendir. La joie éclatait dans ses yeux, els seus ulls brillaven d’alegria.
    3. [se manifester] manifestar-se pron, conèixer-se pron, saber-se pron. La vérité finira par éclater, finalment se sabrà la veritat.
    4. [un artiste, etc] saltar a la fama, tenir èxit.
    6. verb transitiu
  6. [faire éclater] rebentar, petar.
  7. agricultura [une plante] arrencar els rebrots.
  8. antigament [cesser] esberlar, esmicolar.
  9. figuradament dividir, descompondre.
  10. éclater un croquis especejar un croquis.
  11. perspective éclatée especejament m en perspectiva.
    12. verb pronominal
  12. familiarment passar-s’ho bé, divertir-se molt.
  13. antigament esclatar intr.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç