écorcher

Pronúncia: ekɔʀʃe
    verb transitiu
  1. [un animal] escorxar, espellar, espellotar.
  2. [entamer superficiellement] pelar. Ils ont écorché le mur, han pelat la paret.
  3. figuradament [faire payer trop cher] escorxar, cotnar.
    1. destrossar, rebentar, baldar. Il a le dos écorché par le poids de son sac, té l’esquena destrossada pel pes de la seva bossa.
    2. [déformer] destrossar. Il a écorché son nom, li ha destrossat el nom (en pronunciar-lo).
  4. écorcher une langue aixafar (o xampurrejar, o destrossar) una llengua.
    5. verb pronominal
  5. pelar-se. Il s’est écorché les genoux en tombant, ha caigut i s’ha pelat els genolls.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç