écouter

Pronúncia: ekute
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament escoltar. Écouter les informations, escoltar les notícies. Elle sait écouter, ella sap escoltar. Il écoute ses conseils, escolta els seus consells.
  2. écouter aux portes escoltar darrere les portes.
  3. écouter sa colère deixar-se portar per la còlera (o per la ràbia).
  4. n’écouter que d’une oreille figuradament no escoltar gaire (o no parar gaire atenció).
  5. n’écouter que soi-même no escoltar-se (o no fer cas de) ningú.
    6. verb pronominal
  6. escoltar-se [un mateix].
  7. figuradament fer cas (d’un mateix), pensar-s’hi. Si je m’étais écouté, je ne serais pas parti en voyage, si m’hi hagués pensat no hauria pas partit de viatge .
    • preocupar-se massa per la pròpia salut.
  8. s’écouter parler escoltar-se [quan un mateix parla].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç