Pronúncia: ekʀaze
-
verb transitiu
- pròpiament i figuradament informàtica aixafar, esclafar. Écraser un moustique, aixafar un mosquit. Ne traverse pas maintenant, tu vas te faire écraser, no travessessis pas ara que et poden aixafar. Le fichier A écrase B, el fitxer A aixafa el B.
- [l’accélérateur, etc] pitjar a fons.
- [concasser] piconar.
-
figuradament
esclafar, anihilar, aniquilar.
Il avait écrasé l’insurrection, havia esclafat la insurrecció .
- aclaparar. Je suis écrasé de travail, estic aclaparat de feina.
- humiliar, rebaixar. Elle nous avait écrasés de son mépris, ens havia humiliat amb el seu menyspreu.
-
écrase !
figuradament i familiarment [n’insiste pas, laisse tomber]
deixa-ho estar!.
• en écraser [dormir] clapar. Il en écrase !, sí que clapa!
verb pronominal
- esclafar-se, estavellar-se. Il s’est écrasé sur le sol, s’ha esclafat contra terra.
- familiarment reprimir-se, no piular intr, no protestar intr.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç