écraser

Pronúncia: ekʀaze
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament informàtica aixafar, esclafar. Écraser un moustique, aixafar un mosquit. Ne traverse pas maintenant, tu vas te faire écraser, no travessessis pas ara que et poden aixafar. Le fichier A écrase B, el fitxer A aixafa el B.
  2. [l’accélérateur, etc] pitjar a fons.
  3. [concasser] piconar.
  4. figuradament esclafar, anihilar, aniquilar. Il avait écrasé l’insurrection, havia esclafat la insurrecció .
    1. aclaparar. Je suis écrasé de travail, estic aclaparat de feina.
    2. humiliar, rebaixar. Elle nous avait écrasés de son mépris, ens havia humiliat amb el seu menyspreu.
  5. écrase ! figuradament i familiarment [n’insiste pas, laisse tomber] deixa-ho estar!.
    en écraser [dormir] clapar. Il en écrase !, sí que clapa!
  6. verb pronominal
  7. esclafar-se, estavellar-se. Il s’est écrasé sur le sol, s’ha esclafat contra terra.
  8. familiarment reprimir-se, no piular intr, no protestar intr.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç