égarer

Pronúncia: egaʀe
    verb transitiu
  1. esgarriar, extraviar, desencaminar, desorientar.
  2. perdre, extraviar. J’ai égaré mes clés, he perdut les claus.
  3. figuradament [qqn] esgarriar, extraviar, desencaminar, portar pel mal camí, malencaminar, descarrerar, foraviar.
    1. enganyar, fer confondre, fer equivocar.
    2. [qqch] desviar. Il a tout fait pour égarer ses soupçons, ho ha fet tot per desviar les seves sospites.
    4. verb pronominal
  4. perdre’s, extraviar-se.
  5. [errer] divagar intr, errar.
  6. figuradament desviar-se de tema, divagar intr, fugir d’estudi.
    • equivocar-se, confondre’s, errar intr.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç