embarrasser

Pronúncia: ɑ̃baʀase
    verb transitiu
  1. obstruir, embussar.
  2. embarassar, entrebancar.
  3. fer nosa a, embarassar, engavanyar.
  4. figuradament [l’estomac, etc] trastornar, alterar, trasbalsar.
    • desconcertar, confondre, destemptar infr.
    5. verb pronominal
  5. [de] amoïnar-se per, preocupar-se per, passar neguit per. Il ne s’embarrassait guère de l’avenir, no s’amoïnava gaire pel futur.
  6. torbar-se per, atabalar-se per, empegueir-se per.
  7. [s’encombrer] carregar tr, agafar tr. Je me suis embarrassé d’un gros manteau pour rien, vaig carregar un abric gruixut per (no) res.
  8. ne guère s’embarrasser de rien no preocupar-se per res.
  9. ne s’embarrasser de scrupules no tenir gaires escrúpols.
  10. s’embarrasser dans embolicar-se (o embrancar-se) en.
  11. s’embarrasser de qqn fer-se càrrec d’algú.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç