embaumer

Pronúncia: ɑ̃bome
    verb transitiu
  1. [un cadavre, etc] embalsamar.
  2. embalsamar, perfumar. La lavande embaumait l’air, l’espígol perfumava l’aire.
    3. verb intransitiu
  3. flairar, fer olor, fer flaire, odorar lit.
  4. ça n’embaume pas familiarment això no fa gaire bona olor.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç