Pronúncia: ɑ̃beliʀ
-
verb transitiu
- embellir.
- afavorir. Cette jupe l’embellit, aquestes faldilles l’afavoreixen.
- adornar, ornar.
- figuradament embellir, mestrejar ant. Il embellissait la situation, embellia la situació.
- [le temps] millorar. verb intransitiu
- embellir(-se pron) .
- [un enfant] fer-se pron gran (bonic -a, polit -ida), fer més goig. Cet enfant embellit tous les jours, aquest infant cada dia fa més goig.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç