empêcher

Pronúncia: ɑ̃peʃe
    verb transitiu
  1. impedir.
  2. impedir, no deixar, no permetre. Empêchez-les de se battre, no els deixeu barallar (no deixeu que es barallin).
  3. privar (de), impedir (de). Mais ça ne l’empêche pas de dormir, però això no el priva pas de dormir.
  4. [déranger] destorbar, entrebancar, empatxar infr, obstaculitzar, obstar lit.
  5. cela n’empêche pas que... això no vol pas dir que no...
  6. (il) n’empêche que... això no vol pas dir que no...
  7. n’empêche familiarment i què! (o així i tot..., o igualment...). N’empêche, elle aurait pu téléphoner, i què!, hauria pogut telefonar (igualment hauria pogut telefonar).
    8. verb pronominal
  8. [de] abstenir-se de, estar-se de, privar-se de. Il ne peut s’empêcher de parler, no se sap estar de parlar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç