Pronúncia: ɑ̃pjete
-
verb intransitiu
- [sur] guanyar (o prendre) terreny a.
-
figuradament
encavallar-se pron (en).
Des affiches qui empiètent les unes sur les autres, uns cartells encavallats els uns en els altres .
• usurpar tr, atemptar (contra). La dictature empiète sur les droits des citoyens, la dictadura usurpa els drets dels ciutadans.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç